Capsim- capsam, o el plaer de jugar amb capses de cartró. Ja fa uns quants anys que a l’escola proposam aquesta activitat per als fillets i filletes d’infantil i primer de primària durant unes quantes sessions de psicomotricitat. S’aposta per transformar tota la sala i buidar-la del material habitual: coixins, matalassos, plínton, gronxador, barra d’equilibris… L’espai s’omple simplement de capses de cartró: grosses, petites, gegants… i s’ofereix com un regal per a l’exploració i el joc.
Es crea, per tant, un escenari on passen moltes coses i l'espectador - en aquest cas, la mestra- es meravella del que veu.
A pesar de la senzillesa del material i de l’espai, la proposta pretén provocar diferents accions per part dels alumnes:
La construcció, tot creant estructures amb el material.
L’exploració de les qualitats sensorials.
L’experiència estètica, on les instal·lacions esdevenen composicions artístiques.
El joc simbòlic, en el qual a una capsa qualsevol se li atribueix un significat. I aquí la transformació a partir de la manipulació dels materials és un aspecte important.
La representació, com a mitjà per recordar i comunicar el que s'ha viscut.
I l’experiència corporal, cosa quasi inevitable en els fillets i filletes d’aquestes edats. Quan el moviment és una necessitat i l’assaig amb les postures i el cos esdevé una font inequívoca de plaer, de benestar.
On s'estarà millor que embolcallat dins una capsa de cartró?
On s'estarà millor que embolcallat dins una capsa de cartró?